Pàgina d'inici \ Les Malalties Mentals: Preguntes més freqüents \ Definició d’algunes malalties mentals:

Definició d’algunes malalties mentals

• Esquizofrènia: és un trastorn psicòtic caracteritzat per un desordre cerebral d'aparició aguda i gairebé sempre reversible, però que a la llarga pot arribar a deteriorar la capacitat de les persones per pensar, dominar les seves emocions, prendre decisions i relacionar-se amb els altres. Els símptomes de les fases agudes solen ser deliris (idees falses que l'individu creu cegament), al·lucinacions (percepcions de coses, sons o sensacions que en realitat no existeixen) o conductes extravagants. És una malaltia crònica, complexa i que no afecta per igual a tots els pacients. Apareix normalment en l'adolescència i afecta a un 1% de la població mundial. Existeixen tractaments molt efectius per a les crisis.

 

• Trastorn de la personalitat: es tracta d'alteracions del mode d’ésser propi de l'individu, de la seva afectivitat i de la seva forma de viure i de comportar-se, que es desvien del normalment acceptable en el seu entorn i cultura. N’hi ha de diferents tipus: personalitat paranoide (persones amb gran desconfiança i recel en tot el que li envolta), esquizoide (persones introvertides, retretes, que eviten el contacte social i no expressen emocions), personalitat obsessiva (persones rígides, perfeccionistes, escrupoloses), etc. S'estan investigant tractaments psicoterapèutics específics.

 

• Depressió: és un trastorn de l'estat d'ànim caracteritzat per una tristesa profunda i immotivada, disminució de l'activitat física i psíquica, falta d'interès o plaer en gairebé totes les activitats, sentiment d'impotència, falta de valor i esperança, sentiment de culpa, plor incontrolable, irritabilitat, pensaments sobre la mort o intents de suïcidi. És una de les malalties mentals més comunes. Pot aparèixer en qualsevol edat. Una de cada 5 dones i un de cada 10 homes pateixen depressió alguna vegada en les seves vides. Existeixen tractaments molt efectius.

 

• Trastorn bipolar: és un trastorn de l'estat d'ànim anteriorment conegut com a malaltia maniacodepressiva que es caracteritza per la presència cíclica de períodes de fase maníaca (d'elevació de l'estat d'ànim, eufòric, expansiu i irritable) i fases de depressió (pèrdua d'interès o plaer en totes les activitats, abatiment, sentiments d’infravaloració o de culpa; dificultat per concentrar-se o prendre decisions, i pensaments recurrents de mort, etc.). Existeixen tractaments molt efectius.

 

• Ansietat: és un trastorn caracteritzat per la presència incontrolable de preocupacions excessives i desproporcionades, centrades en una àmplia gamma d'esdeveniments i situacions reals de la vida, i acompanyades en general de símptomes físics, tals com sudoració, nerviosisme, inquietud, palpitacions, etc. Té tractament efectiu.

 

• Anorèxia nerviosa: és un trastorn de la conducta alimentària caracteritzat per una rebuig a mantenir un pes corporal mínim normal, en una por intensa a guanyar pes i en una alteració significativa de la percepció de la forma i grandària del cos. Actualment es disposa de tractament.

 

• Fòbia: és un trastorn caracteritzat per l'aparició d'un temor irracional molt intens i angoixant a determinades persones, coses o situacions, el que sol donar lloc a comportaments d'evitació. Hi ha tipus diferents segons l'objecte causant: fòbia social (a situacions socials), claustrofòbia (a llocs tancats o d'on és difícil sortir), fòbia a certs animals, etc. Hi ha tractaments psicoterapèutics eficaços.

 

• Trastorn obsessiu compulsiu: és un trastorn d'ansietat caracteritzat per la presència d'obsessions (idees i pensaments de caràcter persistent que l'individu reconeix com intruses i absurdes i que causen un malestar i ansietat) que la persona intentarà mitigar amb les compulsions (comportaments o actes mentals de caràcter recurrent). Per exemple, és el cas de les persones que sempre senten que tenen les mans brutes i se les renten massa freqüentment. Hi ha tractaments, d'efectivitat variable.

 

• Trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat: és un trastorn que apareix en la infància i que es caracteritza per un patró persistent de desatenció (fàcil distracció per estímuls irrellevants) i/o hiperactivitat-impulsivitat (moure's i parlar massa). Hi ha tractaments bastant eficaços.
  

Darrera actualització 18/01/2007